VILLALONGA I
PONS, Llorenç: Bearn o La Sala De Les
Nines. Edicions 62. Les millors obres de la literatura catalana. Barcelona.
Setembre de 1980.
Vaig triar aquest
llibre perquè Tomàs ens el recomanà a classe i m’intrigà el seu final, al qual
no he pogut arribar ja que se’m presentava com a un llibre amb una certa
dificultat, la qual cosa he pogut confirmar jo mateix.
Joan Mayol,
capellà de Bearn envià una carta a Miquel Gilabert, secretari del senyor
Cardenal Primat de les Espanyes el 1890. En aquesta carta Joan conta al seu
amic tots els fets que s’han donat. Per començar ja introdueix al lector en un
final incert, ja que parla de la mort incerta dels seus senyors donant indicis que
no serà ‘una camí de roses per a ell’.
Com vos deia, no
ha sigut cosa fàcil la de llegir aquest llibre ja que s’utilitzà un mallorquí
un tant desconegut per a nosaltres, a més de totes les dades que es donen dels
senyors en aquesta primera part, sempre requerint un grau de concentració
màxim. Que ho siga així no el fa menys interessant, ja què és un llibre que
promet i més després de rebre les recomanacions irrebutjables de Tomàs, espere
dur el vaixell a bon port i trobar aquella ‘terra promesa’ i poder desvetllar
el final tan apoteòsic que es va intuint amb tots els indicis. Per aquesta
mateixa raó no el recomanaria a ningú, si més no fins que l’acabe, perquè no em
trepitgi el final.
Miguel Angel Bisbal
1r Batx - B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.